SITUACIÓ
Terrassa, província de Barcelona
MEMÒRIA
Any 1995
Es tracta del disseny del nostre estudi. El solar dona a dos carrers amb una diferència de cota de nivells entre ells d’aproximadament una planta i mitja d’alçada tenint en compte plantes de 2,80 m. de promig. Està ubicat en un lloc molt privilegiat, ja que la seva façana principal, dona en el front del parc urbà de Vallaparadis de la ciutat de Terrassa, l’edifici mes pròxim no està a menys de 1oo m. de distància, les vistes son increïbles, es veu la muntanya de St. Llorenç del Munt, i la muntanya del Tibidabo, a mes de tot el parc. La façana posterior dona a un carrer sense sortida, amb edificacions de planta i pis, un carrer molt tranquil amb unes vistes de la muntanya de St. Llorenç del Munt magnífiques. Quant varem iniciar el projecte, el parc era una intenció, quant varem acabar la construcció el parc seria una realitat i just el dia en que ens varem traslladar, varen començar les obres.
En realitat es l’únic edifici que hem pogut portar a terme sens condicionants, ni personals ni estètics ni d’us. Evidentment l’únic condicionant com sempre era l’ econòmic. Tot i així varem utilitzar una premissa de partida bàsica, més per menys, i si no fas no gastes. Varem concebre un espai sense concessions de cap tipus, l’estructura seria totalment vista, no hi havien terres era el la mateixa llosa de formigó vista per sota i fratassada i polida per sobre amb un acabat de vernís. No hi haurien regates per intal·lacions, i aquestes serien totes registrables i ampliables. Donat que el solar es molt estret, volien molta llum, visibilitat i transparència. Tendrem moltes ganes de tenir una sal d’exposicions, ja fos per exposar obres nostres com obres d’altres. Un altre punt important era que tot i tenir espais molt oberts i comunicats, teníem que tenir també privacitat en alguns espais, sala de visites i d’altres. Un cop acabat el resultat va ser un edifici arquitectònicament reconegut arreu del mon, i un cost realment molt acurat, molt econòmic.
Es van projectar tots els espais tal i com s’ha de fer en aquests solars típics de Terrassa estrets i allargats, que és a partir de la caixa d’escala. L’escala ha de situar-se en el espai i lloc que l’hi correspon, aquest es el secret, si t’equivoques tot la resta estarà malament. Varem situar la caixa d’escala en un costat la resta es un espai buit, il·luminat per una lluerna, la llum arriba fins la planta baixa. Enfront la caixa d’escala es va crear el nucli de l’ascensor, que es va utilitzar també com a nucli vertical d’instal·lacions. Les parts horitzontals de les instal·lacions, van sota el sòcols del mobles situats a una banda, i són totalment registrables i ampliables. Les façanes són pràcticament de vidre tot i que no són murs cortina, es pot sortir a l’ exterior en cada planta mitjançant uns balcons de xapa perforada, com a conseqüència del retranqueix de les façanes. Els materials son bàsics, pilars metàl-lics vistos, lloses de formigó vistes, vidre i fusta.
L’ estudi Oliva-Remolà, ha estat objecte de menció en els Premis Fad de 1998 i en la Biennal d’Arquitectura del Vallès de 2001.
DADES
Arquitecte: Amadeu Oliva i Uriel
Arquitecte tècnic: Maria Rosa Remolà i Ferrer
Fotografia: Duccio Malagamba
Consultor d’estructures: Lluis Valldaura
Bibliografia:
Premis Fad 1998, menció
Baumaister 1999-7
Abitare 397
Diseño Interior 1997
New York espaces
Iª Bienal d’arquitectura del Vallès -2001
Arquitectural Record 12-2002
On diseño 222
